La interpretació de films basats en obres provinents d'altres mitjans a quina ha estat limitada per enfocaments crítics que privilegien l'obra original; aquest és el cas, especialment, de les adaptacions dels clàssics de la literatura. A través de l'anàlisis detallades de dos films contemporanis -The Age of Innocence (Martin Scorsese, 1993) i The Portrait of a Lady (Jane Campion, 1996)-, aquest treball replanteja l'adaptació com una manera de recreació del passat que cristal·litza a través de les textures de l'anomenada popularment pel·lícula d'època. Traslladant la reescriptura de dos textos del realisme literari nord-americà al context de l'obra de tots dos cineastes, l'anàlisi comparativa es concentra en la imatge mentre que portadora d'una memòria intertextual recuperada sota el prisma de diferents discursos contemporanis.