Margarida de Prades no va ser una reina qualsevol. Tot i que el seu regnat fou realment molt fugaç, sobre ella va recaure tota la pressió per tal d’intentar aconseguir in extremis un hereu que garantís la continuïtat de la dinastia del Casal de Barcelona en el tron de la Corona d’Aragó. Però, a pesar de tots els esforços i les diverses estratègies que s’hi esmerçaren, no s’acomplí la principal finalitat per la qual havia estat escollida pel rei Martí l’Humà com a nova esposa a l’ocàs de la seva vida, donat que el matrimoni va resultar infructuós. D’aquesta manera, s’extingí un Casal que partia de Guifré el Pilós «e havia durat cinch-cents huytanta-set anys». Arran d’això, en general, Margarida no ha estat especialment ben tractada per part dels cronistes i la historiografia posterior, ja sigui a través de comentaris acusatoris, ja sigui ignorant-la gairebé per complet. Una imatge que contrasta intensament amb la idealització literària que ens han llegat tot un seguit de poetes de primer ordre. A partir d’un procés de recerca coral i intensiu, amb el present volum es pretén posar fi a tot un seguit de tòpics i errors que s’han anat perpetuant al llarg del temps i oferir un perfil completament renovat d’una de les figures més interessants de la nostra història, protagonista d’un regnat breu i d’una vida intensa, carregada d’episodis i circumstàncies de tints novel·lescos.