El sistema econòmic dominant posseeix la característica de sembrar la pobresa i desarticular socialment les àrees geogràfiques que queden als marges de l’imperi tecnoestructural. La proliferació de situacions d’insostenibilitat en aquests marges, juntament amb la projecció mediàtica de l’abundància al Primer Món, porta dècades generant importants fluxos migratoris que procedeixen de les zones més deprimides. «Geografies del desordre» pretén ser un estudi en el qual contribueixen diversos autors des de les seues àrees de coneixement, s’analitza el fenomen migratori des de la perspectiva de la geografia humana i des d’altres ciències afins, com l’antropologia, la sociologia, l’urbanisme, la demografia, l’ecologia, l’economia i el dret. Intenta delimitar els amplis matisos d’aquesta problemàtica, tot oferint al seu torn exemples de nous models d’autodesenvolupament que diferents comunitats han posat en marxa, experiències de cooperació internacional amb països emissors, així com accions d’integració social al país receptor, sense oblidar la modificació de la configuració social dels llocs d’eixida massiva i les seues conseqüències en el teixit familiar.