Tercera part de la trilogia poètica dedicada a la infància de Jesús. Recull la fugida de José de Natzaret amb la seva família fins a Egipte, perseguits per Herodes. Són poemes breus i religiosos que divulguen sobre la vida de Jesús i sobre espiritualitat per a les capes socials més vulnerables. Va ser escrita en reclusió, mentre Verdaguer estava en un santuari, influenciat pel viatge que va realitzar a la Terra Santa. Trilogia poètica publicada entre el 1890 i el 1893 que narra la infància de Jesucrist, composta gràcies al viatge que l'autor, Jacint Verdaguer, va realitzar a Palestina i la crisi religiosa que va viure en aquella època. Jacint Verdaguer (1845-1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesía catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingresar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics. Al 1965 va participar en els seus primers Jocs Florals i va guanyar dos premis. Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença catalana i del romanticisme que dominava l’època. Igual que autors contemporànis, Verdaguer va perseguir la modernització i recuperació de la llengua catalana. Va morir al 1902 malalt de tuberculosis.