«A Àsia sentim que venim d'un cul de món que ningú no entén, que parlem entre sospirs de coses que són ja ara mateix com escultures d'un món pretèrit, com les pedres d'un Partenó que han perdut el color.» Vietnam és una mostra paradigmàtica de capitalisme «sense romanços» (sense ètica, en definitiva), però també és encara un gresol magnífic de tradicions que resisteixen com poden el pols de la influència occidental. Aquest llibre narra la immersió d'una jove escriptora que se n'hi va a buscar-se la vida tot just després de publicar la seva primera i prometedora novel·la. Marta Soldado va anar de Saigon a Hanoi treballant de cap de sala i de professora, escrivint entre joves milionaris borratxos, vietnamites supervivents de classe més que baixa i expats europeus i americans amb relacions ben diverses amb el drac asiàtic. Ens en deixa una bona mostra combinant el testimoni cru d'un món caòtic i una prosa amb esclats de lirisme extraordinàriament evocadors. El cap i la cua del drac fa créixer la col·lecció «Espores»: assaig, no-ficció i crònica literària per escampar mirades enriquidores sobre el país i el món que vivim.