Una deliciosa i crua faula, ambientada en un règim dictatorial asiàtic, de ressonàncies corprenedores. La nova novel·la de Jordi Sierra i Fabra és un cant a la llibertat i al poder de les paraules: un homenatge i un desafiament. El jove Li Huan és un dels nous guardes del camp de presoners. Un recinte esfereïdor on els reclusos, presos polítics contraris al Govern, no poden parlar entre ells, ni tampoc amb els vigilants. En Li Huan no serà un guarda qualsevol, serà el nou censor i haurà de llegir les cartes dels presoners i decidir quines paraules i frases cal prohibir. Però, no totes les paraules són iguals. Així com l’aigua erosiona la roca, les cartes a la seva estimada d’un dels presoners més veterans fan trontollar les creences més arrelades del jove censor. S’hi parla de poesia, d’amor, de llibertat... N’hi haurà prou d’encertar les paraules per ajudar-lo a obrir els ulls? Una obra de lirisme contingut que conjuga, amb destresa, emoció, sensibilitat i un poderós missatge. «—Potser tens raó —va dir—. Han caigut més governs per la força de les paraules que no pas per la de les bales. —Així doncs, ho reconeixes? —Suposo que tots dos estimem la pàtria de manera diferent. —Només hi ha una manera d’estimar la pàtria: servir-la! —Sense qüestionar-se res? —Qui som nosaltres per qüestionar els nostres líders? —El poble.»